Xilografia, la primera tècnica de reproducció gràfica.
Del grec xýlon, que vol dir ‘fusta’, la xilografia és la tècnica de reproducció gràfica més antiga. Desenvolupada a la Xina en època de la cultura Tang (entre 700 i 800 aC), fou introduïda a Europa pels volts del segle XIV i, amb l'aparició del paper va esdevenir un ofici popular.
Emprada inicialment per a la reproducció d’iconografia religiosa i naips, va anar prenent protagonisme amb la irrupció de la impremta. Les matrius de fusta es combinaren amb les línies de caràcters, trencant la monotonia del text. Els llibres amb il·lustracions ajudaven molt a la divulgació del coneixement (medicina, astronomia).
Els primers llibres editats només incorporen les lletres capitals com a motius xilogràfics. No va ser fins a l’any 1476 on al llibre de les Faules d’Esop, de Heinrich Steinhövel, es van incorporar matrius de fusta amb imatges.
Les imatges exposades han estat estampades una a una en tòrcul i mostren els gravats més emblemàtics de la tècnica xilogràfica, des del segle XV fins al XVIII:
Faules d’Esop de l’edició de 1476. Segle XV
Dansa de la Mort de Hans Holbein. Segle XVI
Auca dels Oficis anònima. Segle XVIII
Sèrie Caprichos, de Francisco de Goya. Segle XVIII
Els gravats exposats de les Faules d’Esop estan recollits en el llibre d’artista-bibliòfil: Fábulas del Ysopet, amb pròleg de Ramón Cotarelo i epíleg de Frederic Girós, l’autor. Les altres sèries, també estampades en tòrcul, han estat realitzades per mi durant els mesos de reclusió per la Covid-19.
Frederic Girós
